divendres, 2 d’agost del 2013

Visendra Rosat

Un rosat 100% Merlot que m'ha sorprès



Rosat de Bodegues Visendra (Foto: Pep)
Avui toca tastar un rosat, però un rosat un pèl diferent, el rosat 100% Merlot de Bodegues Visendra, una petita bodega familiar situada a Les Pobles una pedanía d'Aiguamúrcia, al costat del monestir de Santes Creus.  
 
Com que ja sabia amb el vi que jugaba l'he posat a refredar a la nevera i l'he obert tot just abans de dinar ben fresquet, per tastar-lo com un aperitiu, a veure que tal.
 
El primer que sorprèn quan l'obres és el seu color, ja voldrien molts negres tenir la tonalitat d'aquest rosat, si algú ens el servís com a negre, no ens sorpendria pas.  Té un color fosc, morat com de cirera ... d'aquelles petites que hi havia abans que gairebé es posaven negres i eren molt i molt dolçes, ja veureu perquè ho dic.
 
Quan l'ensumes continua sorprenent té un punt de no se ben bé com dir-ho, però no fa l'olor que esperaries d'un vi rosat fet amb Merlot, té un olor com de brioix ensucrat.
 
I per fi el tastem i llavors si, ja sorpresa total, ..... és "DOLÇ", bé dolç, té un punt de dolçor peculiar, però en cap és el que esperaries sentir o experimentar al tastar un vi com aquest. No espereu trobar un xupa-xup com molts rosats que hi ha avui, no ... és més aviat una dolçor d'alguna verema tardana que segur que heu tastat, i si no us animo a que ho feu.

Per tant tenim un vi que diu que és rosat però sembla negre, que fa olor de "Dolçor" i té un gust "Dolç" i que ben fresquet és un molt bon aperitiu, per acompañar el plat que avui tocava no us puc dir res, perquè com veieu a la fotografia: "S'HA ACABAT".

Us animo a tastar-lo i us asseguro que no us deixarà indiferents. Ja em direu.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Blanc de Foresta


Un Xarel·lo amb Sauvignon Blanc i un toc de bóta






Blanc de Foresta 2012 (Foto: Pep Gomis)
I avui toca tastar un vi de nova creació, el primer vi que veu la llum del celler Vins de Foresta, situat a l'Arboçar a l'Alt Penedès, un vi fet amb Xarel·lo procedent de vinyes velles entre 40 i 75 anys amb un toc de Sauvignon Blanc i a més amb tres mesos de bóta de roure francès. D'entrada la guineu de l'etiqueta ja és un punt. 

El tinc fresquet a la nevera i toca obrir-lo i servir-lo a la copa i ..., al primer cop d'ull el podriem definir com a .... "VERD", la primera impressió al olorar-lo la podriem definir com a .... "VERDA" i quan el tastem la sensació que produeix la definiria com a "VERDA". Per tant puc afirmar que la sensació que m'ha produït el vi és una sensació "VERDA".


Definir la sensació que m'ha produït un vi com a "VERDA" és fàcil d'entendre si parlem d'una sensació visual, és un vi amb un color verd intens força peculiar, res de groc amb tons verdosos, més aviat un verd "esgrogueït". Desprès quan l'olores la primera impressió és verda, desprès si que hi trobes alguna cosa més, un toc tropical però la que més destaca és la verda. I al tastar-la verd, verda i més verd. 

Si voleu entendre el que vull dir amb gust verd, l'haureu de tastar, per tant animeu-vos a tastar el Blanc de Foresta del 2012 i quan l'hagueu tastat en parlem.

dimarts, 25 de juny del 2013

Rosat d'Alella

Rosat de Merlot i Cabernet Sauvignon de la D.O. Alella





Rosat de Can Roda (Foto: Etiam)
Revetlla de Sant Joan, per sopar coca amb recapte i per a
companyar...obrim una ampolla del Rosat de Merlot i Cabernet Sauvignon del Celler Can Roda de la D.O. Alella



Encara dins l'ampolla sorprèn el seu color rosat intens, que s'accentua al posar-lo a la copa, al primer contacte amb la copa sembla que "bombollegi". Al olorar-lo un aroma molt intens a maduixa, continua sorprenent el color i les bombolletes.

Al final el tastem i la sensació, o millor dit sensacions, que produeix són ben extranyes i costen de definir. Si seguint la tònica del blog he de definir la sensació que he sentit al tastar-lo amb una sola paraula, la veritat és que se'm fa molt díficil descriure-la en una sola paraula, per tant haurè de dir "DURA I DURA  I DURA I DURA ...."

És un rosat que produeix una gran varietat de sensacions gustatives des del primer moment en que te'l poses a la boca i en continua produint una bona estona desprès d'haver-te'l empassat, per tant el que més en destacaria és la durabilitat d'aquestes sensacions gustatives, no s'acaba mai. És fresc i bombolleja d'una manera molt suau al posar-te'l a la boca, a mesura que circula per la llengua és àcid i quan te l'empasses té un punt amarg.  

Va acompanyar perfectament el sopar, l'acidesa i frescor lligaven a la perfecció amb la coca amb recapte i la llangonissa, però també amb els entrants i fins i tot amb la coca de Sant Joan de crema i fruita que vam menjar per postres. 

Us animo a tastar-lo i a compartir les sensacions que us ha produït.



dilluns, 17 de juny del 2013

Estigues "Quieto"

UN MERLOT 100% ECOLÒGIC

Quieto (Foto: Etiam)
Dissabte a la nit ... toca obrir un vi especial. Toca obrir un vi ecològic del Celler Partida Creus de Bonastre. Obrim el seu Merlot del 2009, li han donat el nom de "Quieto".

Vi especial? Perquè? Doncs primer de tot perquè és un vi fet amb un "carinyu" especial. Està fet per una parella d'italians enamorats de Catalunya que tenen un respecte especial per la terra, per la vinya i pel medi. L'ampolla ja sorprèn, estilitzada i amb tap de vidre que intenta mantenir les característiques que tenia el vi al moment en que es va envasar. 

L'obrim, no fa falta obridor, això del tap de vidre té les seves avantatges. Un cop obert, un color morat intens i brillant. Al ensumar-lo, varietat d'opinions, fruites madures i encurtits. Amb el que coincidim és que té una aroma característica que no sabem acabar de definir, això ens fa pensar ... el tap de vidre tanca l'ampolla de forma hermètica durant com a mínim uns quatre anys, per tant a l'obrir-lo la primera olor és lògic que sigui com a tancat.


Detall (Foto: Etiam)
Per fi el tastem i la primera sensació és una mica estranya o millor dit em sorpren, la definiria com a "Suavitat", esperava que un merlot del 2009 fos un vi més intens, potser el que esperava és que tingués una mica de bota i vaig tastar un vi suau, reconec que em va sorprendre. Suposo que la breu criança sobre lies que fa i el tancament hermètic del tap de vidre fan que conservi les característiques pròpies de la varietat. I això precisament és el que vam tastar, un merlot amb tota l'expressió de les seves característiques i sense cap tipus de màscara.

A mesura que va anar passant l'estona vam anar reomplint la copa un parell de vegades i va ser sorprenent el canvi de color que va anar experimentant el vi, el color morat del principi va anar pujant d'intensitat i de brillantor. També va anar evolucionant el gust, vam gaudir més de l'ultima copa que no pas de la primera.

Un vi que ha estat "Quieto" a l'ampolla durant quatre anys i que en obrir-lo us oferirà unes sensacions de suavitat i finor pròpies de la varietat sense cap tipus de màscara i amb totes les seves aromes que van creixent a mesura que s'oxigena.

Animeu-vos a tastar-lo i comentem.

dijous, 13 de juny del 2013

Picapoll del Pla de Bages


Un vi blanc jove amb una varietat autòctona de la zona


Collbaix Picapoll (Foto: Pep)
Ahir per sopar vaig obrir una ampolla de Collbaix Picapoll del 2012, un cupatge de Picapoll blanc i Macabeu de Collbaix Celler el Molí de la DO Pla de Bages, un celler que fa tota la seva producció ecològica. Fa forces dies que tinc l'ampolla i tenia moltes ganes de tastar-lo.

El vaig obrir mentre preparava el sopar,  farcellets de col amb verdures que es van acabar convertint amb un cus cus de verdures i unes mandonguilles de col, problemes técnics amb la col. Però això és una altra història.

El primer que em va sorprendre va ser el seu color groc, molt groc, potser massa i tot. A primer cop d'ull també em va semblar que potser tenia un puntet molt discret d'agulla. Quan, seguint les pautes del tast, el vaig ensumar ..... òspat! va ser com entrar a una nau plena de fruita madura a l'estiu a punt de fer-ne suc.

Per fi em vaig decidir a tastar-lo.... mmmm ... si he de definir la sensació que em va produïr en una sola paraula sens dubte "FRESCOR"
Però si em permeteu esplaiar-me també us el definiria com a: Intens, molt gustós, amb un gust que s'allarga i que retorna de forma diferent un cop te l'has empassat, però sobretot FRESC!!

Mentre preparava el sopar, en vaig anar fent glopets i encara el vaig trobar més gustós, potser perquè ha anat agafant temperatura, per pendre sol com a aperitiu ideal. 


Amb el sopar també va congeniar a la perfecció, la frescor del vi netejava l'intensitat del variat d'espècies tahi que vaig posar al cus cus i et preparava pel següent mos.


En resum un vi molt fresc amb un gust intens i llarg ideal per consumir a l'estiu sol com a aperitiu i per acompanyar gairebé qualsevol plat. Us animo a que el tasteu i comentem que us ha semblat.


dimecres, 12 de juny del 2013

El perquè del blog

   Per explicar les sensacions que em produeix tastar un vi, cervesa o licor


L'ombra de la degustació (Foto: Etiam)
La idea d'aquest blog em surgeix arran d'un nou projecte professional que vaig iniciar el passat mes de novembre i que em posa en contacte amb el món del vi, cerveses i licors catalans. Això fa que el meu interès per aquest món vagi en augment i em porta a tastar, primer per curiositat i ara per pur plaer, una gran varietat de productes. 

Molts dels tastos que faig els faig en companyia i això ha fet que m'adoni que un vi no produeix les mateixes sensacions a tothom. Per tant les sensacions i la percepció depenen de molts factors, però sobretot depenen de la persona i del moment del tast.

Poc a poc m'he anat introduint de forma amater en l'art del tast dels vins, no sé si dir-ho així "art". Però de la mateixa manera que fer un vi ho consider-ho un art, també puc considerar el seu tast com un art, també.

I ara pensareu, ostres un altre blog de tast de vins, on un "somelier" aficionat destriparà un vi. Res més lluny, la meva idea és intentar descriure les sensacions que em produeix un vi en el moment del seu consum, ja sigui un tast o maridat amb algun producte o plat. I sempre sota el punt de vista de consumidor i aficionat.

Una de les coses que també m'agradaria per aquest blog, és que fos un espai on tothom pogués expressar quines sensacions o percepció li ha produït un mateix vi i fos un lloc de dialeg i de posada en comú d'aquestes sensacions.

En cap moment pretenc fer pedagogia ni notes de tast de cap dels productes que comentaré, simplement compartiré el que m'ha transmés a mi el vi, qui diu vi, diu cervesa artesana i diu licor artesà.

Tampoc pretenc fer apologia del consum, tot el contrari penso que aquests productes, vins, caves, cerveses i licors, només se'n pot gaudir amb un consum responsable i moderat.

Aquí comença el meu blog, espero que us agradi.